lunes, 2 de febrero de 2009

LA iaiA qUe BaLLa


De vegades em pregunto si alguna vegada deixaré de ballar. Ballo sobretot per trobar-me en un espai on el dia a dia em deixa ser jo. Ballo per expressar, per riure, sovint per oblidar tot allò que em fa mal.

Ballo per compartir experiències, per riure,per ser feliç. Poc m’importa si ho faig més bé o més malament. El cas, és que només es tracta de sentir cada una de les parts del meu cos: el melic, els malucs, les cames, els pits, el cap...la mirada.

Hi han moviments que encara estan bloquejats ...com si s’expressessin els meus bloquejos interiors. En canvi n’hi ha d’altres, que sorgeixen espontàniament, com si hagués nascut amb ells .

Admiro a les meves companyes: d’unes aprenc algunes expressions que delaten les seves mans....és com si les escoltessis...com quan anem a un país de llengua estrangera i tornéssim amb el seu accent.

I és quan em pregunto si alguna vegada deixaré de ballar. ..si la dansa té una edat.
L’edat de la dansa és mil•lenària....va néixer amb els primers primats, junt la música i l’art. Perquè doncs hauria de caducar en una edat per a mi?

Sovint m’agrada imaginar-me com serè jo quan tingui 80 anys. I m’imagino com una velleta que en solitari, com faig ara, de cop en quant em tanco a l’habitació més gran de la casa per deixar-me anar...mentre els meus néts pensen que estic ben guillada.

La iaia que balla.

Jo tinc la convicció que la felicitat és un estat intern, i que res aliè ens pot proporcionar més felicitat que la que sentir-se a gust fent allò que a un li agrada...sense ridículs, ni pors a pensar en què dirà la gent.

Us desitjo a totes que sigueu ballant...que siguem ballant.

2 comentarios:

Lakshmi dijo...

Pots estar ben segura de que serem moltes les iaies que ballarem. Jo no penso deixar de ballar per l´edad, al revès ens farà més falta que mai per a sentir-nos mes bé.
El que potser haurem de deixar quan siguem "iaietes" son les actuacions i el gravarnos en vídeo ... Ja Ja Ja!!!

Zubel dijo...

Osti tu! gravar-me amb video no eh? a no ser que acabi perdent del tot el cap, que tot pot ser en arribar a segons quina edat...

Sí, Lakshmi, expressar en els moviments no hauria de tenir cap edat, atenent també a les limitacions funcionals del nostre cos que envelleix, però, el que és important és mirar de continuar sent felices en tot allò que fem...més bé o més malament.

El ball és una afició molt bonica, i cal tenir-la present en el nostre dia a dia.

Però sense perdre el sentit de l'afició, ja que com a dones, som un tot complert...i abarquem molts aspectes: dones, mares, esposes, filles, amigues..buf...són tantes! que ja va bé tenir desperta la ballarina que ens convida a gaudir del nostre cos.

Un petonet