Durant aquests anys que he estat aprenent a ballar , he observat que n’hi ha dues maneres de relacionar-se amb la dansa oriental.
Una d’elles és la purament tecnicista, és a dir, aquella en la que la persona enfoca tots els seus esforços en millorar la tècnica postural de cada moviment.
L’altra és la d’aprendre a gaudir a través del moviment conscient.
La dansa oriental, ens convida a comunicar-nos amb la nostra ànima a través dels seus característics moviments dissociatius.
És interessant adonar-se com n’hi ha dies, que certs moviments floreixen amb naturalitat , i d’altres, persisteixen encallats en algun racó rígid del teu ser.
Un bon dia, com un caprici del destí, aquell moviment encallat desapareix, i comproves amb alegria, que finalment has millorat una mica la tècnica. Possiblement també, aquell racó rígid del teu ser comenci a mostrar-se més flexible i relaxat.
Ser conscient del nostre estat interior a través del moviment conscient. És gairebé màgic.
Amb el temps, i gràcies a la pràctica de la dansa oriental, una aprèn que és una poderosa tècnica per asserenar la ment. Qualsevol mal dia pot millorar si balles una mica, i et sorprens a tu mateixa quan estàs de mal humor i poses la música a casa i balles.
És cert però, que es necessiten moltes classes per millorar la tècnica, doncs per incorporar aquests moviments en el nostre cos, calen moltes hores de dedicació.
Però la tècnica no tindria vida si la si la ballarina no aconseguís transmetre amb el seu moviment, les emocions que li desperta.
Us convido a les indecises a experimentar-la al centre de ioga.